Contes electorals europeus
2 juny 2009
Fins ara, he parlat molt de les estructures narratives dins el món publicitari. Però les eleccions europees em dónen l’oportunitat d’investigar els relats que hi ha darrere dels discursos polítics.
Esquerra Republicana ens diu “Pròxima estació, Europa”
Convergència i Unió ens diu “Ara, Catalunya. Ara Convergència i Unió”
Iniciativa Verds ens diu “Crisi de dretes, solucions d’esquerres”
Partit Socialista ens diu varies coses, a través de tres spots diferents: “Tots els experts hi estan d’acord. Sortirem de la crisi. Però quin camí volem agafar? Més protecció social? O facilitar l’acomiadament?”
“No votar té conseqüències”
“El próxim 7 de juny tú decideixes quina Europa vols”
El Partit Popular ens diu: “Ahora soluciones. Ahora Partido Popular”
Per veure el vídeo de cada un, només heu de seguir el link de cada partit polític. Tot seguit podem analitzar-los una miqueta.
En el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya, veiem una analogia en més d’un nivell. Que la pròxima estació sigui Europa, significa que és el pròxim projecte on ens embarquem, el camí que toca recòrre ara, i alhora hi ha una certa referència al tema del transport públic a Catalunya. És una última frase i lema clar però que ens ramifica a més d’un nivell, i que té poder d’evocació. El discurs està personificat per Oriol Junqueras, que és el narrador en tot moment del relat, tot i que al principi no surt la seva imatge i es personifica el discurs que sentim en diverses imatges, en altres persones parlant amb la seva veu. Fent així una extensió del missatge a tercers.
Convergència i Unió, igual que en el cas del Partir Popular, no utilitzen un discurs massa imaginatiu. Així com els altres partits polítics, en més o menys mesura, han explotat les eines d’un discurs narratiu en un mitjà audiovisual, com és la televisió. CIU no ha tret sapigut treure profit de les possibilitats. Ara Catalunya, és un lema senzill i fàcil però sense massa poder d’atracció ni d’evocació. El discurs està personificat en el polític Ramon Tremosa, que personifica tot el discurs a través de la seva veu i la seva imatge. Amb un leitmotiv clar com a protagonista: ARA per contrarestar el fet que actualment han estat a l’oposició i per tant, ARA és el seu torn.
ICV fa un bon ús de les eines d’un mitjà audiovisual. Imatges impactants i significatives, amb missatges ràpids clars i evocadors, i una banda sonora reconeguda i amb força. Utilitzen un joc d’antònims i contraposicions, per posar de relleu les diferències entre les seves idees i les de la resta. Posen l’accent en el binomi dretes-esquerres, seguint amb el joc dels contraris amb el seu missatge, crisi de dretes, solucions d’esquerres. En aquest cas, el missatge no està personificat en el polític Raul Romeva, que només surt en una imatge final sense parlar. ICV han volgut que el seu discurs es bases en allò de “una imatge val més que 1000 paraules”.
El PSC també a fet un bon ús del mitjà audiovisual i, com el cas de ICV, tampoc han personificat el seu discurs en la política Maria Badia. Els seus spots es basen en les possibilitats de la imatge i el missatge directe i fàcil. En el primer spot, apareix un paracaigudista que simbolitza el missatge que veiem escrit en pantalla. Més protecció social i el paracaigudista se li obre el paracaigudes, o facilitar l’acomiadament i el paracaigudista va caient. Les altres dos campanyes fan un atac directe al perill d’abstenció i animen a votar, fent menció a les idees d’altres que si que votaran. En aquest cas hi ha referències directes a la seva oposició.
I finalment el PP que no fa un ús útil de les eines audiovisuals, amb un discurs molt lineal, basat en el programa “Tengo una pregunta para usted” on els ciutadans opinen i pregunten i Jaime Mayor Oreja respon. Apareix també Rajoy, fent així un spot força personificat. La línea de l’anunci és el dialeg i les peguntes i respostes.
Sense ànim de ser dolenta, sembla que o bé CIU a copiat el lema del PP o bé el PP a copiat el de CIU, us hi heu fixat?
Ahora soluciones, ahora PP = Ara Catalunya, ara CIU.
[...] coure hi ha l’estructura narrativa d’un relat! Com ens hauríem pogut imaginar que una campanya electoral, freda i interessada, podria tenir elements [...]