Vendre un conte

Les formes dels relats als anuncis de televisió

Cada un dels anuncis que veiem a la “caixa tonta”, inclosos els que he penjat anteriorment al blog, ens expliquen una història, conte o relat. Però no sempre s’estructuren de la mateixa manera i sovint no tenen la coneguda forma de relat que tots coneixem (introducció, nus i desenllaç). Les formes d’explicar-nos una història per vendre’ns un producte han canviat substancialment al llarg del temps i l’avenç de noves tecnologies.

Els novedosos i sofisticats anuncis de cotxes, sovint son una figura retòrica més que un relat amb cap i peus.   I si no, observeu aquest spot del Volkswagen Golf 2008 que pren la figura d’una descripció.

Però en canvi, tambe tenim aquest altre anunci, del mateix model de cotxe, amb un noi que ens explica una història. En aquest cas establim els elements propis d’un relat amb més facilitat. Distingim el personatge protagonista, el noi que parla en primera persona i de seguida li otorguem una característica específica; és daltònic. No hi ha més personatges, però si que ens porta per diferents escenaris (la platja, el cel, els carrers de Nova York, un camp de futbol…). El tema del relat, per suposat són els colors. El noi està disposat a reconèixer la seva mancança acceptant, tal i com li diuen, que el cel és blau, la gespa verda i la sang vermella. Tot i que es contradiu amb el que ell veu. Però hi ha una cosa que té molt clara, i és de quin color és el seu cotxe.

 

I finalment, una petita joia que he trobat a youtube. Un altre anunci de cotxe, aquesta vegada Mercedes, que utilitza la ironia i la metàfora entre la noia protagonista i el cotxe. Tenim una clara protagonista (la noia rossa i bonica) i fins i tot hi ha una antagonista (l’encarregada de la llibreria més normaleta). L’escena és una llibreria i el tema el descobrim amb la frase de conclusió de l’anunci Beauty is nothing without brains ( la bellesa no és res sense intel·ligència/cervell).  És a dir que en aquest cas, tenim fins i tot l’anomenada “moraleja”. Gaudiu-lo!

En els tres casos ens han intentat vendre el producte (el cotxe) i han utilitzat els valors que ens transmet el relat (amb tres estructures diferents), per invertir-los cap al producte. En el primer anunci del Golf, ens estaven describint el producte a través de frases curtes de valors positius (experiència, vivències, viatges, seguretat, aventures…) i ens transmetien així la personalitat i trajectòria del producte. En el segon cas, a través de la història del noi volen remarcar que en realitat, l’únic que importa és el color del cotxe. I en el tercer, equiparen la bellesa i elegància del disseny dels Mercedes, amb la noia rossa però remarcant que sobretot, ens ofereixen un cotxe “intel·ligent”.   

Amics i coneguts virtuals

Perquè el professor del Seminari pugui saber en quins nivells d’adicció i ús estem respecte les noves teconologies, aquí van alguns números orientatius; 

Aproximadament tinc uns 126 números de telèfon guardats al mòbil.

Unes 231 adreçes de correu electrònic a la llista de contactes del meu correu de hotmail.

Unes 62 persones agregades al messenger. 

I 35 “amics” al facebook. En aquest cas he intentat controlar bastant a qui deixava entrar i a qui no perquè comença a haver-hi una mica de psicosi respecte la privacitat i etc.

No em considero adicta a cap d’aquests grups o aparells…només em podria molestar fins a cert punt, deixar-me el telèfon mòbil a casa. Però res més enllà d’això.

La meva jerarquia dels mitjans de comunicació

Potser me n’hauria d’avergonyir, però el cas és que no sóc una usuària molt exhaustiva dels mitjans de comunicació. I (oh, pecat mortal!) tinc una consideració força americanitzada de la seva funció, l’anomenat entertainment.

Quan em llevo al matí, delego a la ràdio la responsabilitat principal de posar-me al dia. Normalment, són les emissores Catalunya Ràdio o Rac1 les protagonistes dels meus matins. Amb l’estona (una hora) que estic donant tombs per casa, la ràdio em dóna titulars, temps, trànsit, situació del transport públic i en el cas de Catalunya Ràdio, un conte del Barril i una petita selecció de notícies internacionals i/o curioses. Em dóno per satisfeta amb aquesta informació i al ferrocarril em poso l’mp3 amb la meva música. De vegades si em dónen els diaris gratuïts me’ls fullejo una mica però no són sant de la meva devoció. Tan sols em molesto en anar a la caça i captura d’un exemplar gratuït, quan he vist de reüll alguna informació que m’interessa i m’ho vull llegir de dalt a baix. Cosa que, en general, no passa gaires vegades. Al llarg del matí, depenent del dia, puc consultar el hotmail (això ho puc fer unes 2 o 3 vegades) i també el campus virtual de la UAB, per saber si hi ha novetats o avisos en alguna de les meves assignatures. Al migdia casi mai miro notícies, amb l’estona que tinc per dinar, que no sol ser gaire, poso algun canal de l’estil FOX i miro algun tros de la sèrie que estiguin fent. De vegades em poso un DVD dels que tinc: Friends per exemple (els 20 minuts que dura un capítol són perfectes per distreure’t i acabar de menjar, sense allargar-te massa). Al llarg de la tarda, normalment o estic a la feina, o si tinc la tarda lliure aprofito per fer gestions, quedar amb amics, avançar alguna feina…etc. I al vespre, el protagonisme se l’emporta la televisió. Si arribo a temps, miro les notícies, si no, el que vingui després (tinc debilitat per Polónia,Crackóvia i APM?). Així que normalment la televisió del vespre està per distreure, més que per una altre cosa, però també m’agrada força mirar programes amb un alt component informatiu com Entre línies i 60 minuts. Quan existia el programa Silenci (canal 33) tampoc me’l perdia mai, barrejava informació cultural, entrevistes, personatges del món de la faràndula…era fantàstic! Llàstima que el seu substitut Ànima, no li arriba ni a la sola de la sabata.

A casa, mai ha faltat el diari del dia però jo no me acostumat mai a llegir-lo. M’agrada La Contra de La Vanguardia, però no vaig més enllà. El que realment m’encanta són els suplements dels diaris del cap de setmana; TVManía, Quèfem?, Magazine…o revistes tipus TimeOut. Aquests si que me’ls llegeixo de dalt a baix i sovint els conservo al llarg de tota la setmana perquè tenen tota la informació de cine, televisió, festes, concerts, restaurants…I per ser fidel a la veritat, de tant en tant, m’agrada comprar-me revistes tipus Glamour o Cosmopolitan.

Així que es pot dir que deixo a les mans de la ràdio la responsabilitat de la Informació. Considero que és una manera ràpida i amena de saber el que passa, a grans trets i mentre fas altres coses. La televisió és un mix de informació & entreteniment, on sempre guanya l’entreteniment o els programes informatius amb formats més light que el del noticiari corrent.

El format paper és fantàstic per informar-se culturalment, saber alguna cosa de moda, d’estrenes de cinema, dels restaurants nous o que estan bé de preu, del grup que ve a tocar a Barcelona o de l’autor que publica llibre.

I finalment, l’ordinador sempre està allí, intermitentment, per qualsevol cosa. Utilitzo molt els buscadors per qualsevol dubte, des d’on està una direcció fins a buscar un grup de música. La prioritat, però, és sempre la consulta del correu electrònic, del campus virtual i a partir d’ara, visitar el meu nou blog.

Publicitat canviant

La portada del suplement de La Vanguardia, TVmanía, corresponent a la setmana del 21 al 27 de març és tan directe com un ganxo d’esquerre; “Publicidad en crisis“. I subtitula “La falta de presupuesto obliga a las agencias a revisar sus estrategias“. Em sembla important parlar-ne perquè la publicitat és una de les fonts més prolífiques de discursos narratius que ens poden servir d’objecte d’anàlisi. Si més no, ho era fins ara, però sembla que això està canviant. L’editorial i l’article del TVmanía posen èmfasi en el canvi de direcció dels spots que encara sobreviuen al temporal.
Els missatges abstractes ( “¿Te gusta conducir?” ), amb certa voluntat artística, creatius, de pressupostos elevats o amb grans efectes visuals, estan deixant pas a missatges fàcils, repetitius i directes que intenten aixecar el descens del consum ( “3×2!” “30% de descuento!” ). A l’article del suplement TVmanía, Rafa Montilla, productor executiu de Agosto (una productora de publicitat), explica que ara mateix no s’està treballant per les marques, sinó pel producte i això pot destruir tot el que s’havia fet fins ara. És a dir, s’havien associat diferents valors abstractes (confiança, seguretat…etc.) a les grans marques, i això donava valor als productes. Aquest objectiu s’havia portat a terme amb temps i paciència i a través de campanyes “artístiques” com el mencionat exemple de BMW i la seva pregunta sobre si ens agrada conduir. Ara les subtileses i abstraccions han passat a un segon pla en la majoria de campanyes. Però som sempre, davant les dificultats, també hi ha qui aposta per augmentar la creativitat i originalitat. El fenòmen de l’home de Gas Natural o l’aconseguit missatge de l’spot del Seat Ibiza; “Forever young, I want to be forever young…” són exemples de la feina d’agències que sembla que no tiren la tovallola i es resisteixen a donar-nos discursos insulsos, sense res a comentar.

L’article de TVmanía ens dóna cinc pistes sobre el que es farà en publicitat a partir d’ara, i per tant, sobre els futurs discursos narratius que veurem a la televisió;
- Humor (val més prendre-s’ho amb alegria)
- Realisme formal (deixar de banda efectes especials i acostar-se a la realitat i al consumidor, discurs amb sensibilitat)
- Televisió i internet (Youtube i les diferents xarxes socials d’internet són el que fan crèixer el ressó de les campanyes o les relega a l’oblit, els joves i internet tenen el poder de magnificar o empetitir)
- Oportunisme (utilitzen fets d’actualitat, per exemple el llençament de sabata contra Bush)
- Complicitat (la publicitat ja no només fa monòlegs, els discursos busquen reciprocitat, complicitat, resposta, implicació…servint-se d’internet.)
N’és un exel·lent exemple la campanya de Nike, Men vs Women, que vol implicar-nos en un joc de competició, amb una campanya divertida, activa, fresca…Noies, apunteu-vos al repte!!