La “moraleja” reinventada

Seguint amb la meva convicció de la omnipresència de les lliçons en els relats, aporto una prova audiovisual de la nova manera d’entendre la moraleja.  En aquest cas, entrem en el món del consumisme i dels contes en format d’spot publicitari.  M’estic referint a l’últim anunci del gegant Coca-Cola que, si se’m permet la llicència, crec que ha creat spots molt bons i sap mantenir i dirigir amb encert el seu missatge/lliçó final:  

La chispa de la vida, viu la vida, sigues feliç, carpe diem…

En el relat que ens explica l’entrenyable Josep Mascaró hi ha, salvant les distàncies, el missatge, l’emblema, el leitmotiv de Coca-cola, fusionat amb la idea de moraleja o lliçó moderna. Un ensenyament que cobra encara més rellevància per la direcció lògica del missatge; de l’home gran (experiència, saviesa…) a la néta (joventut, inexperiència…). 

Per constatar com els contes i les seves lliçons segueixen vigents avui, transformats en formes de vendre’ns una beguda gasosa de color fosc.

Elements comuns del relats

Lliçons dels ànecs, de nenes amb caputxa i del segle XIX.

L’aneguet lleig

La caputxeta vermella

Jane Austen

Quan de petita t’han llegit els contes clàssics de Hans Christian Andersen, els germans Grimm o Charles Perrault i de més gran has devorat títols i títols de la prolífica Enid Blyton, és inevitable que et quedi la empremta del que en castellà anomenem moraleja.  No sé exactament quin és el nom equitatiu en català, on s’acostumava a utilitzar la paraula faula per designar contes (on sovint apareixen animals) que desprenen un ensenyament moral/ètic. 

Aquesta herència literària que arrossego, de desenes i desenes de lliçons en forma de lletra impresa, em reforçen la convicció que un dels elements més assidu i intrínsec als relats és la conclusió, l’ensenyament final. Fins i tot de més gran, a través dels llibres de Jane Austen he pogut apreciar clarament com l’autora premia al final, a les protagonistes que recullen un compendi més complert de principis morals; correcció, bones maneres, honradesa, virtut, honestadat, sentit comú, paciència…etc. Grans impediments com la fortuna i el renom de la família acaben passant a un segon pla per afavorir la noia més virtuosa. En són un exemple les seves novel·les Orgull i prejudici, Mansfield Park o Sentit i Sensibilitat. En totes aquestes històries, Austen (filla d’un pastor) ens alliçona sobre la preeminència d’una bona actitud i uns valors sòlids davant la situació socio-econòmica. I cal puntualitzar que estem parlant d’històries escrites a l’Anglaterra de principis del segle XIX.

Per altra banda, no cal dir que qualsevol dels contes clàssic d’Andersen, com ara el seu popular L’aneguet lleig, o de Charles Perrault com el conegudíssim La caputxeta vermella,  ens deixa sempre un clar ensenyament. La influència i vigència d’aquest relats, que han arribat a les nostres infàncies tan frescos com un rosa, ha causat un fenòmen molt habitual, que consisteix en agafar la història que tots els nens i nenes coneixen i variar-la per adaptar-la al vocabulari i les problemàtiques d’avui dia. I així, a través de diferents embolcalls seguim transmetent les lliçons de sempre; la bellesa està a l’interior, no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat, no parlis amb desconeguts…etc.

Benvinguda

Hola a tots/es

Benvinguts/des al meu blog.

Abans de començar a publicar m’agradaria aclarir que aquest és un blog nascut amb la intenció de servir d’eina de treball, al llarg d’una assignatura de la universitat.  He creat una categoria (Seminari) on arxivaré exclusivament tots els comentaris, relats, crítiques…etc. que facin referència a les classes del Seminari de qüestions d’actualitat, on farem ús dels nostres escrits al blog per fomentar el debat i la discussió.

La resta dels espais que pugui crear dins el blog poden ser de temes i objectius diferents.